5. La zona submergida de la platja. La importància de la Posidonia oceanica

La Posidonia oceanica des d'un punt de vista biològic



La Posidonia oceanica és una planta marina endèmica del mar Mediterrani que es troba present tant en fons sorrencs com en superfícies rocoses. Per a això, necessita que el sòl contingui una certa quantitat de matèria orgànica.

La planta es compon d'una tija gruixuda (rizoma) que creix horitzontal i verticalment, d'un feix de 6 a 8 fulles en forma de cinta situat a l'extrem superior de cada rizoma, i d'arrels densament ramificades que parteixen també dels rizomes. El creixement conjunt d'un elevadíssim nombre de plantes de posidònia és el que dóna origen a la praderia, formació on es pot distingir una part elevada formada per les fulles i base constituïda per tiges, rizomes i sediment compactat. Aquesta base pot arribar a tenir diversos metres d'espessor. La praderia és una formació molt estable i longeva (s'ha estimat l'edat d'alguna praderia en 6.000 anys) i reté gran quantitat de sediment.

Parts de la planta de Posidonia oceanica i esquema de la formació d'una praderia de posidònia. Font: CORBERA, J. Praderas y Bosques Marinos de Andalucía


La posidònia, com les plantes terrestres, necessita llum per viure mitjançant un procés que es denomina fotosíntesi. Durant aquest procés les plantes utilitzen CO2 i llum per produir matèria orgànica (per créixer) i generen oxigen que finalment és alliberat a l'atmosfera (en el cas de plantes terrestres) o al mar (en el cas de plantes marines). Per aquest motiu, la posidònia es desenvolupa principalment en llocs d'aigües transparents, ja que, a major transparència, major penetració en el mar dels rajos solars, que són els que proporcionen a la planta l'energia necessària per a realitzar la fotosíntesi. La llum és, per tant, un dels factors que regulen la presència de posidònia, que es pot trobar entre els 0 i els 30-40 metres de profunditat (ocasionalment pot arribar fins als 80 metres; excepcionalment arribarà als 100 m en llocs amb aigües molt transparents de les Illes Balears). La temperatura per al desenvolupament d'aquesta planta se situa entre els 15 i els 20 graus centígrads i no tolera grans variacions de salinitat.

Les plantes de posidònia posseeixen un cicle vital molt definit i caracteritzat per les estacions:

Tardor

Quan l'aigua comença a refredar-se i a causa de l'acció dels primers temporals, la planta perd les fulles verdes que durant l'estiu s'han anat recobrint d'espècies animals i vegetals que les utilitzen com a aliment o substrat. Fruit d'aquests temporals, es produeixen les característiques afluències de tones de fulles mortes a les platges, que formen un paper important en la protecció de la platja enfront de l'onatge erosiu dels temporals d'hivern.

Llavors, comencen a brotar fulles noves gràcies a l'energia acumulada durant els mesos de primavera i estiu. La praderia sembla espaiosa i poc frondosa en perdre les fulles més velles i en ser les fulles noves curtes i netes, sense organismes epibionts (aquells que creixen i viuen sobre la superfície de la fulla).

Hivern

El creixement de les noves fulles aparegudes a la tardor és més lent, gairebé nul, coincidint amb les temperatures més baixes de l'any. Continua el procés de formació de les praderies i el lent creixement de les fulles noves. Al final de l'hivern poden veure's els primers fruits, encara que normalment moriran a causa de les baixes temperatures.

Platja coberta de posidònia a la seva zona emergida


Primavera

En aquesta època, el creixement de la posidònia s'activa a mesura que va ascendint la temperatura de l'aigua. Es tracta de l'època de maduresa, quan les fulles aconsegueixen una gran longitud i ofereixen un aspecte espès i frondós a la praderia. La praderia és d'un color verd intens i encara presenta pocs epibionts que recobreixin les fulles (Figura 5.3). Entre abril i maig es produeix la germinació dels fruits, que han anat madurant des de finals d'hivern. A partir de la llavor broten petites plantes de posidònia de 8-10 cm que van a la deriva sobre el fons, intentant fixar-se en el substrat.

Mata de posidònia jove, encara sense la presència d’epífits


Estiu

Durant els mesos càlids, una gran quantitat d'organismes (hidrozous, briozous, mol·luscs, poliquets i foraminífers) es fixen progressivament sobre les fulles fins a recobrir-les per complet. Són els organismes epibionts. Durant aquest procés, les fulles van adquirint un color blanquer a causa de la gran quantitat d'organismes que les cobreixen. El creixement que experimenten les fulles en aquest estat és mínim, a causa de la crosta que creen aquests organismes, que impedeix a la fulla realitzar la fotosíntesi. Les fulles van adquirint un color marró fins que finalment moren. Amb els primers temporals les fulles es desprenen de la planta. La caiguda de fulles es produeix durant tot l'any, encara que a final d'estiu es produeix de forma massiva.

Detall de fulles de posidònia velles, carregades de epífits i de tons pàl·lids


La Posidonia oceanica com a base de l'ecosistema mediterrani
La Posidonia oceanica i la seva relació amb la sedimentació de les platges
Les amenaces de la Posidonia oceanica

La Posidonia oceanica com a base de l'ecosistema mediterrani


Les praderies de posidònia constitueixen una de les formacions més característiques i importants de la costa menorquina a causa de la gran extensió que ocupen i al seu paper com a boscos submarins productors de vida i oxigen.

Entre les seves fulles i rizomes s'allotja una gran diversitat d'organismes que es relacionen mitjançant una complicada cadena alimentària en la qual uns s'alimenten dels altres, la qual cosa aporta una gran estabilitat a tot el conjunt. D'altra banda, les praderies fixen els fons de sorra gràcies a les arrels de les plantes, i l'estructura estable formada pels rizomes té un important efecte amortidor de l'onatge i dels corrents, cosa que impedeix l'erosió de la costa i, per tant, la regressió de les platges de sorra. Les praderies també tenen un important efecte de depuració de les aigües costaneres en netejar-les de sediments. L'activitat de segrest de CO2 i producció d'oxigen de les praderies de posidònia contribueix també a la mitigació del canvi climàtic.

Hàbitat espècies
Font d’aliment
Guarderia per a espècies


Transparència de l’aigua
Prevé l’erosió de les platges
Mitiga el canvi climàtic


A manera de resum, les praderies acullen un importantíssim nombre d'espècies vegetals i animals, aportant-los aliment i substrat sobre el qual fixar-se.

La Posidonia oceanica i la seva relació amb la sedimentació de les platges


La importància de la posidònia en la preservació de les platges de Menorca és doble: d'una banda, forma l'ecosistema que contribuirà a crear la sorra de les platges de Menorca, mentre que, d’una altra, contribueix a disminuir l'acció erosiva de l'onatge a les platges.

En les fulles de posidònia viu una gran quantitat de petits organismes, els esquelets dels quals acaben essent part de la sorra. D'altra banda, l'acció de les fulles de posidònia reté les partícules de sorra procedents de zones d'erosió, i fa que quedin disponibles per al seu trasllat a la platja emergida gràcies a l'acció del mar en èpoques sense turmentes. Les fulles que perden les praderies de posidònia, principalment a la tardor, es dipositen a la platja formant una barrera que protegeix la sorra enfront dels violents temporals hivernals.Una vegada a la platja, les fulles de posidònia agafen sorra que deixen anar en el seu desplaçament cap a les dunes.

(a) Les fulles de posidònia són traslladades des del fons del mar cap a la platja emergida i (b) ajuden a mitigar l'erosió dels temporals. Font: L’autor: CARDONA, F.

Les amenaces de la Posidonia oceanica


La posidònia és un indicador de la bona qualitat de l'aigua i del seu entorn. Efectes negatius en el mitjà poden provocar la desaparició de la posidònia. Entre aquests efectes negatius es poden assenyalar:

  • Abocaments d'aigües residuals.
  • Abocaments de dessalinitzadores.
  • Construcció de nous ports, espigons o altres infraestructures costaneres que en el moment de la seva realització augmentin la terbolesa de les aigües (com els dragatges)
  • Contaminació de l'aigua.
  • Regeneració artificial de platges.
  • Fondeig indiscriminat d'embarcacions.