2. Definició de la línia de costa i els límits de la platja

Per començar a parlar de platges és imprescindible delimitar les àrees costaneres.

La línea de costa des d'un punt de vista mediambiental



La costa és un lloc de transició entre el mar i la terra, una frontera caracteritzada per intensos processos d'intercanvi de matèria i energia. Es poden diferenciar dos tipus de costa: d'erosió (penya-segats) i de sedimentació (platges, arenals i aiguamolls costaners). Les costes d'erosió són zones de la costa en les quals l'onatge incideix violentament i desgasten la superfície. El material que es desprèn d'elles és traslladat per mitjà de les ones, marees i corrents marins cap a zones de menor energia (zones de sedimentació), en les quals es diposita i forma les platges.

Tram d'una costa d'erosió (penya-segats que donen al nord)
Tram de costa de deposició


Mentre que les costes de penya-segats presenten una baixa biodiversitat, els sistemes dunars i els aiguamolls costaners adquireixen una gran rellevància en el cas de Menorca, ja que constitueixen un dels ecosistemes més rics de l’illa quant a la gran diversitat i singularitat de les espècies que l’habiten.

Parc natural de s’Albufera des Grau



La línia de costa des d'un punt de vista tècnic
La línea de costa des d'un punt de vista legislatiu: el domini públic marítim-terrestre (DPMT)

La línia de costa des d'un punt de vista tècnic


De manera general, la línia de costa és la línia de la superfície de la Terra que defineix el límit entre el mar i terra ferma, encara que sovint és un concepte ambigu a causa de les variacions del nivell del mar ja sigui degudes a les marees, temporals, o les pròpies variacions que el nivell del mar ha anat patint al llarg de la història de la Terra. Des d'un punt de vista de la cartografia nàutica, la línia de costa és una línia doble, composta per la línia de plenamar (nivell més alt a on arriba l'aigua a causa de les marees, línia verda) i la línia de baixamar (nivell més baix a on arriba l'aigua a causa de les marees, línia blava). Aquesta línia doble delimita la zona de transició entre la terra i el mar allà on les marees són apreciables. En aquelles zones en les quals les marees no són apreciables o el terreny és molt vertical (costa rocosa o de penya-segats, línia vermella) aquesta línia doble es confon en una sola.
En el Mediterrani les marees són gairebé imperceptibles, per la qual cosa la franja entre la línia de baixamar i plenamar és molt estreta o se superposa.

Representació de la línia de costa



La línea de costa des d'un punt de vista legislatiu: el domini públic marítim-terrestre (DPMT)


El domini públic marítim terrestre en el Dret Administratiu d'Espanya és el conjunt de béns de domini públic format pel mar territorial, les aigües interiors, els recursos naturals de la zona econòmica exclusiva i de la plataforma continental, així com també les platges i les costes.

Distribució jurídica d’aigües. Font: Legislació Marítima. Grau en Enginyeria Nàutica i Transport Marítim. UPC. Autors: RODRIGO DE LARRUCEA, J.; LAPUENTE, J. M.; MONCUNILL, J.


L'origen del DPMT es remunta al dret romà. La Constitució Espanyola de 1978 estableix que la llei ha de regular el règim jurídic del domini públic, inspirant-se en els principis de inembargabilitat, inalienabilitat i imprescriptibilitat (article 132.1). La Ley de Costas 22/1988 defineix i delimita l'àmbit territorial que constitueix el DPMT i determina certes servituds legals per a una major protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre. La raó d'aquesta llei és la de garantir el caràcter públic i conservar les seves característiques naturals tot conciliant les exigències de desenvolupament amb els imperatius de protecció. La Ley de Costas 22/1988 va quedar derogada per la llei 2/2013 de protecció i usos sostenibles del litoral, que va proporcionar seguretat jurídica per garantir la protecció del litoral a llarg termini i la integritat del domini públic marítim-terrestre.

A més de la zona que pertany al DPMT, la llei estableix que el terreny immediat a la ribera del mar que no és part del domini públic està afectat per una sèrie de servituds:

  • Servitud de protecció – 20 m mesurats terra endins des del límit inferior de la ribera: proporciona protecció a la costa.
  • Servitud de trànsit – entre 6 m i un màxim de 20 m, mesurats terra endins des del límit inferior de la ribera del mar: permet la lliure circulació de les persones al llarg de la costa.
  • Servitud d'accés al mar: garanteix l'accés públic i gratuït al mar.