10. Cuida i preserva les platges

Les platges són entorns naturals molt sensibles i de tu en depèn, en gran mesura, la seva conservació.


Si vas a la platja i portes menjar i beguda, utilitza envasos i coberts reutilitzables i evita els de vidre.

Diposita els residus que generis en els contenidors situats fora de la platja i, si no n’hi hagués, emporta-te'ls fins a trobar-ne uns.

Si fumes, guarda les burilles, no són biodegradables i poden romandre fins a cinc anys a la platja!

Usa bronzejadors o protectors solars resistents a l'aigua i biodegradables i espera una mica abans de banyar-te. Contràriament, es dilueixen en l'aigua i contaminen el mar.

Si vas amb la teva mascota (gossos o cavalls), no oblidis recollir els seus excrements i, si la portes amb tu a les platges autoritzades, fes-ho amb respecte per les altres persones.

Que el teu record de Menorca no sigui una pedra o agafar sorra de la platja. Gra a gra es construeix una platja i gra a gra la destruïm.

Fer munts de pedres perjudica la flora, la fauna i distorsiona el paisatge; ajuda'ns a conservar-lo en el seu estat natural.

Els peixos i les aus aquàtiques cerquen el seu aliment i així mantenen l'equilibri. No els donis de menjar.

Es parla molt dels beneficis dels banys de fang per la pell, però hem de tenir en compte que l'extracció del fang erosiona els penyals i posa en perill l'ecosistema de les platges.

Deixa el cotxe a les zones habilitades i accedeix a la platja a través dels camins traçats. Evita caminar per les dunes, són l'hàbitat d'una flora i fauna imprescindibles per a la conservació de la platja.

La platja és el mitjà on habiten molts éssers vius: crancs, peixos, mol·luscs, algues... Gaudeix observant-los, però deixa que facin el seu camí, evita tocar-los o treure'ls de l'aigua i, sobretot, no te'ls emportis de record!

Neteja't els peus, sacseja les tovalloles, la roba i altres pertinences que hagis portat, la sorra pertany a la platja!

L'aigua és un bé escàs. Roman el temps just a les dutxes de la platja i evita utilitzar sabó.

Si navegues, utilitza les boies de fondeig i evita usar l'àncora sempre que puguis. Si ho fas, tria zones en les quals no hi hagi plantes de posidònia. La seva existència contribueix a la creació de la sorra i evita que desapareguin les platges.

Pots ser la veu de la platja! Comparteix, explica, recomana o suggereix altres persones com cuidar-la i protegir-la.

Diverteix-te, gaudeix de les ones, camina per la vorera... i mira la platja des d'un altre punt de vista.


Impactes dels usuaris de les platges
Impactes dels usuaris de les platges a la zona submergida
Impactes dels usuaris de les platges a la zona emergida

Impactes dels usuaris de les platges


Encara que les persones que més possibilitats tenen de freqüentar les platges de Menorca són els aproximadament 100.000 residents a l’illa, durant els últims anys el nombre de visitants anuals a l’illa s'ha consolidat per sobre del 1.250.000. De tots aquests, més del 50% es concentra entre els mesos de juny, juliol i agost, cosa que a més atrau un gran nombre de treballadors temporals que fa que la població resident de l’illa es dupliqui entre els mesos de maig a octubre.

El turisme és la principal activitat econòmica de l’illa de Menorca i, a més de representar la major font d'ingressos per a l'economia insular, les activitats directament relacionades amb el sector turístic representen prop del 30% del total de llocs de treball de l’illa. A més de la marcada estacionalitat del turisme, apareix un altre factor que fa que aquest tingui una important incidència sobre el medi costaner, i és que el 95% dels turistes que visita Menorca ho fa per gaudir de les seves vacances o del seu temps d'oci, i ho fan atrets principalment per les platges de l’illa i per la qualitat de les seves aigües.

Els impactes del turisme i de la seva estacionalitat deixen sentir-se en totes les zones de la platja, tant en la part submergida com en la part emergida. Una característica comuna a ambdues zones és l'aparició de residus generats per l'home i que trigaran molt temps a descompondre's per l'acció de la naturalesa.

Impactes dels usuaris de les platges a la zona submergida


Si bé la major part de l'activitat turística transcorre a la zona emergida de la platja, el segment del turisme nàutic també té un impacte important a la zona submergida. Entenent en aquest cas el turisme nàutic com aquella activitat que requereix de l'ús d'una embarcació es pot apreciar que aquest sector ha experimentat un notable auge en els últims anys a les Illes Balears en general i a Menorca en particular.

Embarcacions fondejades a Cala Macarella


L'impacte principal que les embarcaciones fondejades exerceixen sobre el medi es deu a l’efecte directe d’arriar i llevar l'àncora, a l’efecte d'arada provocada pel retrocés de les embarcacions fondejades i a aquest efecte erosiu de la cadena com a conseqüència del bornar de les embarcacions. A tot això cal afegir l'abocament d'aigües de sentina i detergents que tenen un gran efecte nociu sobre l'estat de conservació de les praderies de Posidonia oceanica. Estudis científics han demostrat que el tipus d’àncora emprat per les embarcacions és determinant quant als danys sobre les praderies de posidònia, així com també la seva mida. S'ha estimat que una única embarcació d'uns nou metres d'eslora pot provocar una pèrdua permanent de 50 rizomes/m2 a causa de l'efecte directe d’arriar i llevar l’àncora. Aquesta dada suposa que una única embarcació de mida reduïda té capacitat per destruir aproximadament 2,5 m2 de praderia de Posidonia oceanica en un mes.

La Posidonia oceanica és vital per a la preservació de les platges de l’illa. Entre les accions dutes a terme per mitigar l'efecte dels fondejos s'ha impulsat a través del programa Posidonia Life la utilització de fondejos a zones especialment sensibles que van acompanyades de campanyes de conscienciació. Menorca compta actualment amb dues zones de fondeig predeterminat: Fornells i l’Illa d’en Colom.

Camps de boies de fondeig a Fornells i l’Illa d’en Colom

Impactes dels usuaris de les platges a la zona emergida


Impactes generats per la pròpia presència de la gent a la platja

En aquest cas hi ha dos impactes sorprenents derivats de la massiva presència de gent. El primer d'ells té a veure amb la compactació del sediment, cosa que farà més difícil que aquest es desplaci entre les tres estructures que componen la platja (barres de sorra submergides, platja i camp dunar). En segon lloc, la pròpia gent que es troba a la platja actua com un agent de transport sedimentari, ja que desplaça la sorra que porta adherida al cos o a la seva roba fora del sistema de la platja. Ambdues activitats poden semblar insignificants, però en considerar el nombre de visitants que reben les platges menorquines, ens adonem que la gent actua com un agent important quant al desplaçament del sediment.

Desplaçament de sorra en els peus d'un usuari de platja


Impactes generats per l'accés de la gent a les platges

En accedir a la platja, els usuaris tendeixen a trepitjar el camp dunar tret que s'indiqui el contrari, de manera que es provoca la destrucció de la vegetació que tan difícilment ha aconseguit assentar-se en aquella zona, i afebleix d'aquesta manera el camp dunar. Per mitigar aquest efecte s'estan habilitant plataformes de pas o llocs d'accés a les platges.

Accés a la platja


Impactes generats pel creixement de l'activitat turística en general

A Menorca els principals nuclis turístics són: Son Bou a Alaior; Cala en Bosc, Cap d’Artrutx i Cala Morell a Ciutadella; Platges de Fornells, Arenal d’en Castell i Son Parc as Mercadal; Punta Prima i Binibèquer Nou a Sant Lluís; i Sant Tomàs as Migjorn Gran. En aquests nuclis turístics la platja s'ha vist afectada en major o menor mesura, igual que el camp dunar, on en algunes d'aquestes zones fins i tot ha desaparegut. El desenvolupament i la implementació del PTI són factors que han de permetre la preservació dels camps dunars encara existents.