6. El sistema dunar

Els sistemes dunars són acumulacions de sorra que se situen a la part seca de la platja i formen un ecosistema terrestre que conté una important flora i una fauna característica.

Les dunes són un element dinàmic del paisatge de la platja. La seva aparició requereix de la presència de sediment (sorra) i l'existència de vent que bufi de mar cap a terra. D'aquesta manera les dunes creixen a partir de la sorra que les ones transporten del fons del mar i que dipositen a la superfície de la platja en unes formacions que s’anomenen bermes de platja. La sorra de les bermes, en assecar-se en períodes de bon temps, és transportada per l'acció del vent cap a les dunes, que actuen com a reservoris o bancs de sorra.

La vegetació és molt important per a la generació de la duna. D'una banda disminueix la velocitat del vent i la seva capacitat de transport, mentre que per una altra, les plantes intercepten els grans i afavoreixen la seva sedimentació a la vegada que doten la duna d'estructura. Les espècies vegetals que habiten al sistema dunar són espècies capaces de suportar condicions ambientals extremes com són una alta salinitat del sòl, elevades temperatures a l'estiu, el salobre del mar i els continus moviments de sorra. Per tal de créixer, utilitzen les restes de Posidonia oceanica que per l'acció del vent i onatge s'han desplaçat cap a l'interior de la platja. Sense la vegetació les dunes serien simples munts de sorra acumulada.


El procés de formació d'una duna
Classificació dels sistemes dunars
Les dunes a Menorca

El procés de formació d'una duna


Tall transversal de la part emergida d'una platja. Font: L’autor: CARDONA, F.



1. El vent d'origen marí desplaça la sorra que el mar ha dipositat a les bermes (a) de la platja una vegada que s'ha assecat formant petites dunes de pocs centímetres d'altura que es coneixen com a ripples (b).

2. A mesura que el vent perd intensitat a causa de la fricció amb aquests ripples, es van unint formant el que es coneix com a dunes embrionàries (c). No estan fixades per la vegetació i són les dunes més joves de tot el sistema dunar. Aquesta duna està situada en una zona hostil per a la vegetació a causa de l'alta salinitat i la presència de petxines a la sorra. Aquestes dunes es poden destruir durant els temporals.

3. A la meitat superior d'aquestes petites dunes embrionàries apareixen les primeres plantes, encara que la seva presència és mínima. Aquesta vegetació reté el sediment que cau per la cara de sotavent de la duna en forma d’esllavissades naturals. Aquestes noves dunes es coneixen com a dunes primàries (d). Són més antigues i altes que les dunes embrionàries i són de vital importància, ja que actuen com una reserva de sediment que garanteix l'estabilitat de la platja i a més protegeixen la vegetació de les dunes internes enfront del vent i el salobre.

4. Després d'aquesta primera zona de dunes apareix el primer cordó dunar, o dunes secundàries (e). Aquestes són les primeres acumulacions dunars permanents. En aquestes dunes les condicions per al creixement de les plantes són millors, ja que estan més protegides del vent i de la sal, i la sorra ja és més apta per al creixement de la vegetació. Qualsevol alteració en la vegetació provoca la mobilització de sediment.

5. Les dunes no creixen indefinidament i, si l'aportació de sediment continua, s'arriba a un punt d'equilibri en el qual la quantitat de sorra que entra a la duna d'una banda és igual a la quantitat que surt per l'altra. Aquest punt d'equilibri afavoreix l'aparició de noves formacions dunars més cap a l'interior, denominades dunes terciàries (f), i que constitueixen un segon cordó dunar.

En qualsevol cas, aquest procés natural és molt lent i molt poques vegades es pot completar a causa de l'acció de l'home.

Classificació dels sistemes dunars


Sistemes dunars regressius

El sistema dunar va desapareixent, ja que existeix una erosió progressiva de les dunes primàries durant els temporals i les marees vives, i que no es recupera durant els períodes de bon temps. La duna primària mostra, d'aquesta manera, forts pendents del costat del mar, amb despreniments freqüents, on apareixen al peu blocs de vegetació arrencats de la duna.

Platja de Punta Prima en la qual el sistema dunar s'ha vist dràsticament afectat


Sistema dunar en equilibri

Es manté un transport eòlic cap a les dunes que és compensat per períodes d'erosió de temporals. Durant els períodes de bon temps sol formar-se una avantduna amb vegetació incipient, que es destrueix en processos erosius. La duna primària sol estar ben desenvolupada, amb una altura elevada.

Sistema dunar de Cala Pilar


Sistema dunar amb un balanç sedimentari positiu

La contínua aportació de sediment a la platja seca combinat amb el transport eòlic va produint cordons paral·lels a les avantdunes a mesura que una nova avantduna s'afegeix del costat del mar. Les dunes en aquest cas solen ser de baixa altura, progressivament més vegetades a mesura que s'avança cap a l'interior.

Les dunes a Menorca


Menorca compta amb aproximadament 20 camps de dunes i, encara que conserva la majoria dels seus sistemes dunars, n’ha perdut alguns a causa de l'urbanisme costaner, com són els de les platges de Son Xoriguer, Cala en Bosch i Punta Prima.

Sistemes dunars de Menorca. Font: GRIMALT, M.; TOMÀS, M. (2009) Els sistemes dunars de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears - Grup de Recerca Climaris,


L'estat de conservació dels diferents sistemes dunars difereix en funció dels diferents processos sedimentaris que els afecten (aportació de sediment, vent i ones), així com també de la pressió humana que suporten. La intensitat del vent de tramuntana al nord de Menorca fa que els fronts de dunes es disposin perpendicularment a la línia de costa en lloc de fer-ho de forma horitzontal, que seria l'habitual.

En general els sistemes dunars menorquins compten amb una primera línia de vegetació prop del mar, per la qual cosa pot veure's afectada per l'onatge. Per aquest motiu la vegetació té un caràcter temporal i està formada per plantes que suporten grans quantitats de sal i que tenen la capacitat de dispersar les seves llavors per via marina. Per créixer, utilitzen les restes de Posidonia oceanica que per acció de l'onatge i del vent s'han anat desplaçant cap a l'interior de la platja. Les espècies més habituals són: Salsola kali, Cakile maritima, Suaeda spicata, Polygonum maritimum, Euphorbia peplus.

A mesura que el cordó dunar va agafant forma, la vegetació pionera obre pas a espècies més permanents i adaptades a la dinàmica de la sorra. Les més habituals són: Eryngium maritimum, Pancratium maritimum, Calystegia soldanela o Euphorbia paralias.

Calystegia soldanela


En una tercera franja de vegetació la forma de les dunes ja es fa més evident. Dos tipus de gramínies són les que millor caracteritzen aquesta vegetació: Elymus farctus i Ammophila arenaria. Localment i al sud de l’illa també trobem Crucianella maritima. A continuació d'aquesta planta i seguint cap a l'interior apareix la savina (Juniperetum eumediterraneae, Juniperus phoenicea (Figura 6.6) i també altres comunitats arbustives no lligades exclusivament a substrats sorrencs (Pistacia lentiscus, Rosmarinus officinalis, Phillyrea mitjana, Erica multiflora, Smilax aspera, Ruscus aculeatus...). La gran diversitat florística ha originat la presència d'una gran varietat de flora endèmica: Ononis crispa, Thymelaea velutina, Polycarpon colomense, Coronilla montserratii, Scrophularia romosissima o Scrophularietum minoricensis és bastant freqüent en els sistemes dunars del nord.

La gran varietat d'espècies vegetals presents a la sorra de les platges contribueix a augmentar la biodiversitat de l’illa, fruit de milions d'anys, garant del funcionament correcte del sistema que formen els éssers vius juntament amb el mitjà en el qual viuen. En tenir diferents espècies amb diferent tolerància a canvis en el medi (generalment provocats per l'home), s'assegura el manteniment de la vida enfront a impactes externs.

Tall transversal de la part emergida d'una platja