3. Formació i composició de les platges de Menorca

A les costes peninsulars la principal aportació de sediment que forma les platges arriba des de l'interior a través dels rius, per la qual cosa es diu que té un origen fluvial. A Menorca, però, al no haver-hi importants rius que aportin sediment, l'origen de la sorra de les platges és fonamentalment marí i prové de la pròpia erosió geològica que pateix l'illa i també, i en gran part, de restes d'esquelets d'organismes marins que són rics en calci. Per tant, part de la sorra de les nostres platges és marès juntament amb altres roques calcàries amb un mateix origen però de període geològic diferent. Però l’origen d’una gran part de la sorra prové directament d'animals marins.

Origen geològic del sediment
Origen biològic del sediment
Fenòmens de formació de sediment

Origen geològic del sediment


El material que s'acumula a les platges després de ser arrossegat per l'acció de les ones i els corrents marins té el seu origen en la pròpia naturalesa geològica de la zona de la qual prové el sediment. A Menorca existeixen dues regions molt marcades, Tramuntana i Migjorn, separades per una línia pràcticament recta que va des del port de Maó fins a Cala Morell, al nord de Ciutadella.

Mapa geològic de Menorca en funció de les unitats paisatgístiques. Font: Geoservei SL. Geologia de Menorca - Consell Insular de Menorca


La regió de Tramuntana és la que presenta els materials més antics de l’illa i en ella podem trobar un gran mosaic quant a varietat de conglomerats, gres calcari, argiles i roques calcàries del Paleozoic (període geològic de la Terra que va finalitzar fa 250 milions d'anys) i també de dolomies, margues i calcàries del Mesozoic (període geològic que va finalitzar fa 65 milions d'anys). D'altra banda, a la regió de Migjorn només podem trobar roques carbonatades amb una coloració més homogènia. La roca més predominant és el marès del Miocè (va finalitzar fa 23 milions d'anys), que és una roca formada per restes de fragments d'organismes marins de naturalesa calcària, encara que també podem trobar una altra roca carbonatada anomenada “pedra viva” i que té més proporció de material biològic i menys de terra que el marès. Aquestes diferències en la composició de les roques fan que la sorra que forma les platges del nord i sud de l’illa presenti una composició i una coloració diferents.

Cala Pilar, amb tonalitats daurades i ocres fruit de l'origen argilenc del seu sediment
Platja de Binigaus, amb la sorra blanca característica del marès que compon l'origen de les platges del sud de l’illa

Origen biològic del sediment


A més dels fragments d'origen biològic presents en les roques sedimentàries corresponents a organismes que visqueren fa milions d'anys, a la sorra de la platja també hi trobem restes d'organismes existents en l'actualitat -esquelets, petxines i coralls- (a. Nacra – Pinna nobilis, b. Escopinya gravada – Venus verrucosa, c. Cranc pelut – Eriphia verrucosa, d. Bogamarí – Sphaerechinus granularis, e. Estrella de mar – Echinaster sepositus, f. Escopinya de gallet – Cerastoderma edule, g. Corall – Corallium rubrum).



És important assenyalar la gran importància que tenen els petits organismes d'estructura calcària que viuen sobre les fulles de Posidonia oceanica. Com les fulles de la planta van canviant cada any, tots aquests esquelets queden en el fons de mar, de manera que van creant un cementiri que actua com a fàbrica de sorra de les platges de l’illa.

Fenòmens de formació de sediment


Les restes biològiques que apareixen a les praderies de posidònia es van barrejant amb els materials erosionats de terra. En funció de l'entorn canvien les proporcions de material d'un i altre tipus i, amb els canvis en la composició, canvia també la coloració de les platges. Els fenòmens que determinen aquesta diferència en la composició poden tant físics com biològics.

Fenòmens físics: les ones



Les ones del mar són ones que es desplacen per la superfície de mars i oceans originades pel vent, i el principal agent de modelatge de les costes a través de processos d'erosió. Presenten dos moviments<: el primer és un moviment circular produït per l'oscil·lació del medi originada pel vent (a), i el segon és la pròpia propagació de l'ona, que és longitudinal i trasllada l'ona en una direcció i a una velocitat determinades (b).


Moviments de les ones generades pel vent. Font: L’autor: CARDONA, F.



L'altura de les ones depèn de la velocitat, persistència i estabilitat en la direcció del vent, així com també de la distància o superfície de mar sobre la qual aquest pot actuar. En el cas de Menorca el vent més fort és el de component nord que té el seu origen en una depressió del Golf de Lleó i que utilitza com a zona d'acceleració el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central de França. Si combinem aquest vent fort amb un gran fetch (superfície de mar sobre la qual el vent pot actuar) el resultat és la generació d'ones grans i violentes de component nord que són les que envesteixen l'illa de Menorca més intensament.

Zona de generació d'ones de component nord. Font: L’autor: CARDONA, F.


Els temporals de component est i sud-est també presenten un gran fetch, encara que la intensitat del vent no sol ser tan forta. Els vents de component sud no solen ser predominants i aquells que vénen de component oest o sud-oest fan que l'illa de Menorca quedi a recer de Mallorca, per la qual cosa les ones no peguen l'illa amb tanta intensitat.

En funció de la grandària de les ones la seva energia es deixa sentir fins a una determinada profunditat, que és directament proporcional a la seva grandària. Quan una ona s'aproxima a la costa, a mesura que la profunditat del mar disminueix arriba un moment en el qual l'ona que forma l'onada del mar toca fons i va frenant-se; fruit d'aquesta fricció les ones perden velocitat i guanyen altura, fins que arriba un punt en el qual rompen.

Quan les ones que formen l'ona toquen fons a causa d'una pèrdua de profunditat acaben rompent. Font: L’autor: CARDONA, F.


L'erosió costanera es produeix per l'acció de les ones que rompen als peus dels penya-segats, i arrencant material rocós que s'acumula al peu del penya-segat i forma un dipòsit que al principi roman sota l'aigua. Aquest material pateix l'acció de l'onatge repetidament i es distribueix al llarg de la costa transportat pels corrents marins, que el dipositen en zones de sedimentació on acaben formant les platges.

Fenòmens biològics



A més de les ones, que són el principal agent de modelatge de les costes, existeixen organismes vius que ajuden a generar sediment, encara que en menor mesura. Aquesta generació de sediment es deu, o bé a la pròpia naturalesa càlcica de l'organisme, que en morir deixa el seu esquelet a mercè de les ones i els corrents, o bé a la pròpia acció de l'organisme durant la seva vida, que va treballant el sediment existent reduint-lo de mida. Aquest és el cas de les pegellides o els eriçons de mar (vogamarí), que lentament van degradant les roques sobre les quals s'assenten produint sediment fi, o les holotúries (verga mansa) que filtren sediment ja prou fi de per si mateix. En el cas de les illes del mar Mediterrani aquests efectes són gairebé menyspreables en comparació a l'efecte que té l'onatge, però en altres mars l'aportació de sediment per part d'organismes vius pot constituir una part molt significativa de la sorra de les platges. Aquest és el cas del Carib, on els grans peixos lloro arrenquen trossos de sediment en alimentar-se, llavors el seu aparell digestiu els digereix i retorna al mar dissolt en forma de fems. Aquests sediments també es distribueixen al llarg de la costa mitjançant els corrents marins.